Ja és habitual que als concerts que se celebren cada dijous al bar Hot Blues d’Igualada siguin una experiència inoblidable tan per als assistents com per als propis músics que hi actuen. L’espai ja és una realitat coneguda dins les sales de concerts de Catalunya que aposten per les noves tendències de la música actual. I els intèrprets ja saben per endavant que els espera una sala plena, amb un públic extremadament atent al concert, que valorarà la perícia de l’intèrpret i la gosadia de la proposta. Per tant, no sorprèn l’aposta pel “free” en el concert emmarcat dins l’estival de Jazz dels francesos Vrak Trio.
El “free”, o estil lliure, es caracteritza bàsicament per generar les composicions de forma col·lectiva i improvisada per tots els membres de la banda, durant el concert, sense haver preestablert res a priori. Tot i que es va desenvolupar en la dècada dels cinquanta i seixanta per músics americans com Ornette Coleman, Don Cherry o Albert Ayer, encara avui és una “rara avis” a l’escena musical catalana i no és fins als últims 5 anys que aquesta forma lliure d’expressió ha començat a introduir-se a casa nostra. Per això cal lloar la proposta agosarada de l’Estival de Jazz de portar música d’avantguarda a Igualada i apreciar l’espai del Hot Blues per la seva convicció en aquestes formes experimentals abstractes i de difícil digestió.
El concert de Vrak Trio no va deixar indiferent a ningú. La formació formada per Etienne Lecomte a les flautes travesseres, Laurent Guitton, a la tuba i Oriol Roca a la bateria ja és per si sola una combinació excèntrica dins el món de la música de la que no se’n coneixen precedents. La combinació dels tres instruments resulta en un conjunt de sorprenents efectes sonors i rítmics que els intèrprets porten al límit de les possibilitats de cada instrument. A la bateria, Oriol Roca genera patrons rítmics amb les mans o amb les baquetes del dret i del revés, més propers al sorollisme i a la música contemporània que no pas al jazz, amb l’objectiu d’acolorir les frases que els seus companys estan improvisant i generant diàlegs melòdics només amb instruments de percussió. Laurent Guitton porta la tuba al límit de les seves notes greus, buscant efectes de contrabaix, i les agudes, com si d’una trompeta o un fliscorn es tractés, de les intensitats més piano (posant un jersei a la campana per fer un efecte forçat de sordina) a les mes forte buscant sempre un diàleg amb Etienne Lecomte. Aquest fa anar la flauta travessera com vol, bufant-la com és habitual o més forçat per fer sortir més aire, percutint les claus per generar sorprenents efectes rítmics o altres efectes per fer-la sonar a l’extrem de les seves possibilitats sonores.
La proposta musical que planteja Vrak Trio s’hauria de situar dins el catàleg de músiques d’avantguarda, més que no pas del jazz clàssic, ja que tot i que Oriol Roca si que prové del món del jazz els altres dos provenen de la formació acadèmica de música clàssica i contemporània. Un resultat final creat in situ, que beu de la música francesa de Debussy i Ravel amb les melodies modals que crea la flauta, una tuba histriònica que dialoga constantment amb el conjunt i una percussió que a cop d’efectes propers al sorollisme va rebre, com sempre, una excel·lent i merescuda acollida del públic assistent al Hot Blues.